EL DIARI

DIA 1

Hui, a l´escola, la mestra ens ha donat un diari a cadascú... ens ha dit que vol que escrivim les vivències personals de cada dia, que narrem cada acció que hem viscut i, a mesura que anàrem ennumerant-les, expresarem la sensació que ens produïa.

El fet que la mestra ens haja manat este "deure" m´ha omplit d´alegria, perquè potser ara, la gent se n´adone de que en cada moment de la nostra vida hi ha felicitat. Perquè, de tots és sabut que la felicitat no dura eternament, però he sentit als adults dir que "busquen la felicitat, volen ser feliços" i no entenc com no se n´adonen de que eixa felicitat que tant ansien està ahi, a la cantonada, a casa, al parc, a l´escola... per què no se n´adonen??

No cal tenir diners, una parella meravellosa o un treball satisfactori per ser feliç... si bé és cert que totes eixes coses fan que ens sentim feliços, els majors no veuen les mateixes coses que jo veig.. potser vivim a mons diferents i una extranya il.lusió ens fa creure que compartim un mateix planeta.

Doncs bé, començaré dient com m´ha anat el dia:

A les 8 m´he despertat i M´HE SENTIT FELIÇ perquè a la ràdio-despertador sonava la cançò que tant m´agrada (me la vaig programar a propòsit per sentir-la cada matí); he desdejunat amb ma mare i M´HE TORNAT A SENTIR FELIÇ perquè m´havia comprat el dia abans els meus cereals preferits i estan boníiiiissims; De camí a l´escola, en l´autobús, M´HE SENTIT SÚPER-FELIÇ perquè el xic més simpàtic de la classe s´ha assegut al meu costat i hem estat parlant de la nova pel.lícula de dibuixos que van estrenar a la televisió (cosa que també em va fer FELIÇ) A l´escola, la mestra ens ha suggerit fer un diari de tot el que ens passa cada dia, i M´HE SENTIT FELIÇ I EMOCIONADA perquè ara podré expressar de quina manera aprecie la vida, de quina manera veig les coses que m´envolten i allò que em fan sentir, de com tinc la màgia de convertir la sensació molesta que pot produir un insignificant insecte revolant pel meu braç en la divertida sensació d´ unes cosquerelles que em fan somriure de camí a casa.

No vull rebel.lar-me contra la mestra, perquè ja se sap que no s´ha de fer, però no vaig a continuar... perquè acabaria amb totes les fulles massa prompte...són moltes les coses que faig al llarg del dia, i totes em fan sentir feliç; malgrat tot, sempre hi ha xicotets moments d´angoixa, inseguretat i dolor, però una vegada han passat, torna eixe estat de benestar al meu interior, agraint la nova sensació que eclipsa la que, moments abans, era tan dolenta.

Tots podem ser mags, tots podem convertir eixos moments que pensem que són dolents en moments únics i màgics, tots tenim el poder de portar la felicitat al llom i sentir-nos bé, perquè la felicitat no pesa, al contrari... ens fa sentir més lleugers i ens dóna ganes de seguir amb la vida, eixa vida que no és ni del veí ni de la mestra, ni dels teus pares, ni dels teus amics... és teua, i de tu depén que siga FELIÇ o no ho siga.

PD: Experimenteu la meravellosa sensació d´arribar a casa i sentir eixa acollidora temperatura després d´un llarg passeig pels freds carrers a les nits d´hivern.. eixa sensació és la FELICITAT, no cal que busqueu més enllà...

"les coses més simples són les més extraordinàries, i tan sols els savis aconsegueixen vore-les" (P. Coelho)

Per a totes les persones optimistes