ON ESTAVA??

Angoixa, malestar... rum-rum al cap... qui eres? No vull vore´t, vull que te´n vages i no sentir-te dins de mi més.

Mentre em taladres una i altra, i altra volta, parle amb els meus pares, els pregunte: on estava? què s´ha fet d´això? ha desaparegut per sempre? però no obtinc resposta, només rum-rum, rum-rum... els meus pares estan adormits, o no em volen fer cas,, m´ignoren.

Demà serà un altre dia, em diuen... com si jo no ho sabera!! però demà és demà i jo vull obtindre respostes hui. ESCOLTEU-ME!!!, parleu-me!!

No saben dir-me on estava, només fan que dir-me que vaja a dormir.

Hauré d'anar-me'n, no hi ha res que puga dir-me on estava... on respirava, on tenia posats els sentits, quin aroma desprenia, on estava dedicant somriures i paraules, eixes paraules que tantes voltes he escoltat, dolces i tendres, no com les teues, esgarrifoses i estridents, molestes i enganyoses...

Sempre seràs una cosa "non grata", si eres cosa... no sabria ben bé què dir... però ací estàs, fent-me escriure estes paraules, tan buides de sentit però amb tant de significat...

No sé amb quin humor s´alçaran demà els meus pares, tal volta contents, orgullosos de mi, per haver-los fet cas esta vegada... us he fet cas! Tal volta enfadats, decebuts per no haver-me rebel.lat i no haver demostrat que tinc vida pròpia sense ells.., però... això ells ja ho saben.

No vull que et fiques amb mi al llit, vull que te´n vages per on has vingut, i em deixes dormir perquè per la teua culpa no sabré on estava i ara ja no hi ha classes per poder-ho aclarir, com em va dir ma mare fa uns dies...

Quan no te n´adones, et faré de costat i tornaré a ser jo i, tal volta, però només tal volta, sabré on estava.

Un amanéixer de ressaca amb les persianes mig corregudes