Anit, després de parlar amb els meus pares, me´n vaig adonar que, malgrat el que em diguen, sí que hi ha gent roïn, sí que hi ha gent que ens vol fer mal, així i tot, però, també n´hi ha que ens fa mal i no se n´adona... No ens volen fer mal, ho fan inconscientment, guiats per un sentiment d´ignorància i egocentrisme.
Però no és un egocentrisme calculat o intencionat, és més bé un reflexe dels anhels amagats darrere d´una innocència apunt de caducar.
Els meus pares no són reals, ja ho sé, però els he batejat d´esta manera perquè són, al cap i a la fi, els que realment em guien pels camins de la vida.
De vegades m´enganyen, m´oculten coses i em confonen, però no ho fan malevolament, és per protecció, per por... d´altres em fan somriure, m´evoquen records que fan encendre ixa llum a la meua mirada sense demanar res a canvi, només que tinga compte d´ells.
Gràcies pares, em féu sentir viva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario