Pare, mare... què sóc jo?
Tu... eres tu,
un èsser únic al món,
plena de defectes... i de virtuts
Per què no puc vore eixes virtuts?
Per què la gent no me les deixa vore, pares?
Per què, si sóc especial, em fan sentir com un drap?
Per què m´heu ficat dins d´una bombolla i no m´heu dixat eixir a respirar?
Per què hi ha gent roïna que vol fer-me mal?
No volen fer-te mal, filleta, no volen...
així doncs... per què ho fan?
Perquè ells no van saber preguntar els seus pares,
no van fer res per millorar
s´han quedat en la ignorància,
s´han acomodat en este món d´ignorants.
Per què sou tan llestos, pares?
No ho som, filla, només volem el millor per tu,
que ningú et faça plorar,
i, si ho fan, que siga per alegria, per felicitat.
Aleshores, pares, crec que ja sé què sóc!!
Sóc aquell tresor que busca tot bucaner,
Sóc aquella lluna que tothom vol agafar,
Sóc aquell nen xicotet que tots volen besar.
Si, filleta, tot això eres tu!
No ho oblides mai, no ho oblides mai...
Una nit de nadal a un món paral.lel
No hay comentarios:
Publicar un comentario