Entradas
Pensaments, actituds i paraules... de vegades van de la mà, d'altres funcionen d'un mode tan independent que sembla impossible que puguen pertànyer a una mateixa persona.
Així de complicats som els humans; estem sempre en una contínua batalla de la que sabem que no podrem mai eixir vencedors. Perquè el nostre pitjor enemic és el temps, ell és el que acaba definint-nos i mostrar-nos als ulls del món com som en realitat: allò que hem pensat, la manera en què hem actuat o les paraules que alguna vegada vam dir es posen de manifest al servei del temps i de la veritat.
Aleshores ja no pots amagar-te, no pots fingir ni enganyar-te... perquè, sí, ens enganyem, i tant que ho fem! De vegades, quan no volem admetre la realitat. D'altres, simplement pel pur plaer del martiri al que tant ens agrada sotmetre'ns d'una manera tan gratuïta...
Però és més fàcil culpar la societat, la que ens marca com hem de comportar-nos davant els demés, el que està bé... el que està mal. Moltes vegades no escoltem el nostre cor, o la nostra consciència, els deixem de costat per tal que no ens jutgen, per tal que la nostra imatge quede neta, sense taques, sense llagues en les que furgar.
I ens convertim en borregos, en simples seguidors d'uns esquemes que ens dicten el camí, en falses personalitats que poden perdre l'oportunitat de la seua vida per no haver sigut valents, per no enfrontar-se a la veritat... per imbècils!
Perquè estem plens de prejudicis, ens agrada tant avançar-nos als esdeveniments... visualitzar un futur que ens sembla fàcil de planejar però que en realitat és tan difícil de predir que acaba distorsionant-nos el present, que és en realitat el que ens deuria preocupar, el que deuríem gaudir i no enterbolir-lo amb decisions incorrectes.
Així, doncs, pensem, parlem i actuem de manera coherent, sense obsessionar-nos amb les conseqüencies dels nostres actes, de les nostres paraules, dels nostres pensaments... en definitiva, vivim!
"Tu fas que desitge ser millor persona" (Mejor Imposible)
Així de complicats som els humans; estem sempre en una contínua batalla de la que sabem que no podrem mai eixir vencedors. Perquè el nostre pitjor enemic és el temps, ell és el que acaba definint-nos i mostrar-nos als ulls del món com som en realitat: allò que hem pensat, la manera en què hem actuat o les paraules que alguna vegada vam dir es posen de manifest al servei del temps i de la veritat.
Aleshores ja no pots amagar-te, no pots fingir ni enganyar-te... perquè, sí, ens enganyem, i tant que ho fem! De vegades, quan no volem admetre la realitat. D'altres, simplement pel pur plaer del martiri al que tant ens agrada sotmetre'ns d'una manera tan gratuïta...
Però és més fàcil culpar la societat, la que ens marca com hem de comportar-nos davant els demés, el que està bé... el que està mal. Moltes vegades no escoltem el nostre cor, o la nostra consciència, els deixem de costat per tal que no ens jutgen, per tal que la nostra imatge quede neta, sense taques, sense llagues en les que furgar.
I ens convertim en borregos, en simples seguidors d'uns esquemes que ens dicten el camí, en falses personalitats que poden perdre l'oportunitat de la seua vida per no haver sigut valents, per no enfrontar-se a la veritat... per imbècils!
Perquè estem plens de prejudicis, ens agrada tant avançar-nos als esdeveniments... visualitzar un futur que ens sembla fàcil de planejar però que en realitat és tan difícil de predir que acaba distorsionant-nos el present, que és en realitat el que ens deuria preocupar, el que deuríem gaudir i no enterbolir-lo amb decisions incorrectes.
Així, doncs, pensem, parlem i actuem de manera coherent, sense obsessionar-nos amb les conseqüencies dels nostres actes, de les nostres paraules, dels nostres pensaments... en definitiva, vivim!
"Tu fas que desitge ser millor persona" (Mejor Imposible)
