Ja ha passat temps des de l'última entrada al blog... i no és per falta de temps o ganes, sinó perquè malgrat ser una xerraire compulsiva en el dia a dia, el fet de plasmar els meus sentiments i/o impressions de manera escrita no em resulta tan fàcil com sembla.

I és que les muses no sempre et visiten quan a una li ve bé, al contrari, solen fer-se de rogar i deixar-te com una idiota davant la pantalla de l'ordinador exprimint-te el cervell en busca d'alguna cosa a dir que no siguen banalitats sense sentit... Com ara, que en quasi dos paràgrafs no he dit res de bo.

Però quin sentit tenen les paraules, bé siguen escrites o expressades oralment si no hi ha algú a l'altre costat que les reculla de bon grat? Hi ha tanta gent que parla per tal de no quedar-se callat... i en diuen de barbaritats...! Això de "regalar-li l'orella a algú" és tan comú entre nosaltres... i per què? a mi no em fan falta regals d'eixos! No en vull de ficció a la meua vida, per això ja tinc la televisió o els llibres. Quant que ens agrada utilitzar la paraula "hipocresia" o "hipòcrita" de manera gratuïta, sense adonar-nos-en que la majoria de nosaltres (per ni dir tots) som tan poc reals... Mai fem nostre allò de predicar amb l'exemple, donem consells a amics i familiars que mai hauríem sigut capaços de seguir en la mateixa situació, ens atrevim a jutjar actituds que acabem fent en el futur o les hem fet alguna volta en el passat. Per què no podem deixar d'actuar com a agents del bé i del mal i pensar que cada persona és un món, cada situació o circumstància és diferent i prestem més atenció als nostres propis errors en compte de entrar a valorar els de la resta?

Al remat, tot es pot resumir en una frase curta, com aquestos grans personatges ens diuen amb tan sàvies paraules:

- L'home que ha començat a viure seriosament per dins, comença a viure més senzillament per fora ( Ernest Hemingway)

- La vida consiteix no en tenir bones cartes, sinó en jugar bé les que un té (Josh Billings)

- Esforcem-nos en viure amb decència i deixem als murmuradors que diguen el que els plagui (Molière)

- S'ha de viure com es pensa, sinó s'acaba per pensar com s'ha viscut (Paul Charles Bourget)